Socials

NORWICH

Durante la Edad Media y los siglos XVI y XVII Norwich era un centro importante de la industria de textiles, especialmente la lana.[4] Norwich fue la segunda ciudad más importante de Inglaterra después de Londres hasta el siglo XVII.[5

CONSTANTINOBLE

La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453^[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, l'Imperi romà d'Orient, que antany s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca. Constantí XI Paleòleg, darrer emperador de Bizanci, intueix el perill que Constantinoble, ciutat de cultura europea miŀlenària, caigui davant la supremacia militar de la jove nació turca. Mehmet II, soldà dels turcs, la cobeja. La presa de Constantinoble va significar tant la fi del vell imperi bizantí com l'inici de la presència turca a Europa oriental.

CAEN

Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. L'any 1999 tenia 114.007 habitants.

Hi ha un centre d'ensenyament superior: la Université de Caen, fundada el 1432. La ciutat posseeix notables mostres d'arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944. Conserva les esglésies romàniques de Saint-Étienne (de l'Abbaye-aux-Hommes) i de la Trinité (de l'Abbaye-aux-Dames), fundades al s XI per Guillem el Conqueridor i la reina Matilde, respectivament, i el castell, iniciat pel mateix Guillem i continuat als ss XIV-XV, i les esglésies gòtiques de Saint-Pierre (ss XIII-XVI) i Saint-Jean (s XV).

JERUSALEM

És una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme. En 1980 el parlament d'Israel la designà la seva capital eterna i indivisible, la qual cosa implicà l'annexió de la part oriental de la ciutat a la resta del municipi, acció no reconeguda per l'ONU, fet que motivà que la majoria d'estats traslladessin les seves ambaixades a Tel Aviv el 1981